Entre el florir i el marcir-se de les sensacions diàries quel'espectacle de la vida vos promou, us salta de vegades als sentitsuna feta, una dita, una visió que, més que per curiosa o rara, persusceptible d'ulteriors transformacions, sentiu ànsia de contar alsdemés. Sembla que servant el cas únicament per a vosaltres no ustrobeu prou complaguts, sinó que l'haveu de trametre al proïsme pera gaudir-lo del tot. Una part d'aquest afany, ja es veu que ésnecessitat humana d'expansió; però una altra part, i de segur lamés grossa, probablement s'ha de pendre per propensió a la mímesi,per instint imitatiu, per tendència artística, literària.
Perquè el cert és que, en comunicant als altres el què ha mogut unmoment el nostre esperit, pel regular es posa cura en rimar lafeta, en ordenar-la, en enquadrar-la, en decorar-la segons lleisd'art que cada contaire porta a dintre. Veniu a fer com el músicque harmonitza la melodia salvatge. Del succés vulgar, corrent, quepreteniu relatar, en dibuixeu amb perfils les frases significants,n'accentueu el què us apar capital, n'esfumeu el què us semblasecundari i, aquí amplificant i allí enxiquint, talleu, afegiu icapgireu. En una paraula: vos apropieu el fet, imaginant-loa semblança vostra; o segons els figurins d'una moda literària.
I un cop posats a transfigurar aquestes apariències de la vida queanomenem realitats, sol succeïr que, tot repetint-les i totrefent-les amb la repetició, les enlairem, les engrandim i les femsignificants. Del fet corrent, ordinari, arriben a compaginar-sehistòries o historietes, que són versions corregides i augmentadespel nostre albir. Com no es tracta de cap procés científic del quèse n'hagi de deduir una veritat més o menys probable, sinó degènesi de rondalles o novel·les de les quals es pot treure un plaermés o menys viu i selecte, la transformació artística, en lo moral,esdevé cosa legítima, convenient i tot per a la joia honesta del'esperit i la felicitat de la cosa pública.
Tant s'arriben a transfigurar certs fets, per obra i gràcia delscontaires, que a voltes el mateix cas que ha servit de motiuocasional a la història o historieta, acaba per ésser en elladesmentit. Tot el que augmenta la història en artifici i entranscendència, ho perd el fet inicial en brossa d'accidents nimis,de circumstàncies contradictòries, de detalls insignificants. Quisol guanyar-hi és el lector; fins en el tocant a adquisició deveritats permanents, perquè sempre en contindrà més lo que elcontaire hi posi de l'estre propi que lo que en tregui del fetreal.
Tot això ha estat per a dir-vos que les fetes, dites i visions que,mudades en històries, en aquest llibre he reunides, en part sónficció -potser la realitat més alta- i en part realitat -potserl'apariència més frívola. I que, amb això, serà temps perdut el quepasseu esbrinant quines històries són més mentida i quines són mésveritat. Perquè, la major part de les vegades, les que us semblinmés verídiques seran les més artificials, i les que tinguin aire demés fantasioses seran les més acostades a la veritat exterior.
Àdhuc en trobareu alguna que quasi res té que veure amb lo natural.I si dic quasi, és perquè crec que no hi ha artifici -ni tansolament creació veritablement poètica- que no toqui per un cantó oaltre amb les apariències exteriors.
Quan el jove historiaire, en Marc Palau, va arribar a la penya, aquarts d'onze de la nit, molts concurrents li varen preguntar pelseu oncle, el milionari Pere Serra, per mal nom en «Serra de lesunces», qui, segons deien els diaris, esta