Produced by Anna i Ricard Samarra
LOS CENT CONÇEYLS DEL CONÇEYL DE CENTescrits de ma de Fra Feliu Piu de Sanct Guiucanonie de la Seu ab altres Maximes e Veritatsque shi enclouen e son en vers.
Per Sant Joan farà deu anys que va posarse a la venda en lesllibreries de Barcelona un cuadernillo estampat a Montpeller,titulat «Conçells, Maximes y Veritats dictades per la SapienciaDivina a Fra Pere Benet de Sanctes Creus». Era editat el talaplech de refrans, per un senyor de Mitjdia de França anomenatFrederic Lluis de la Forestau. En el prefaci feya constar eldit senyor, qu'el llibre qu'ell publicava era sols lareproducció d'un manuscrit del segle XIV trovat en un conventde Carcassona, y original del dit frare de Sanctes Creus.
L'any passat, regirant alguns escrits catalans antichs, en laBibliothèque Nationale de Paris entre els qu'allí haviensigut enviats desde les biblioteques i arxius de províncies,per mor de la nova Secció de Manuscrits de llengues romanes ques'ha obert en el departament de la dita Biblioteca, vaigtrovarhi un document qu'em va sorpendre al primer cop d'ull. Eltítul que portava el cuadernillo en les cubertes era el de LosCent Conceyls del Conceyl de Cent. Darrera hi havia un escritd'un Senescal del rey d'Aragó qu'el va comprar en una parada dellibres venturers a Nàpols. Impulsat per la curiositat vaigfullejarlo, y quina no va ser la meva sorpresa al trovarhi unainfinitat dels refrans dels Concells, Maximes y Veritats deFra Pere Benet de Sanctes Creus, y al veurer qu'en el prolechescrit de mà de l'autor hi figurava el dit Fra Pere, no com elqu'escrigué el dit llibre, sinó sols com a un dels que l'havienvisurat. Cotejant després les dates vaig veure que la delcòdice que tenia a la mà era anterior, y allavores vaigexplicarmho tot.
El bon senyor de la Forestau havia pres com original lo quen'era tant sols una copia feta per algun frare ignorant (quetambé n'hi havien), el qual havent sentit de boca de Fra Perealguns Consells, o haventne trovat alguns d'apuntats en troçosde paper, els havia pres tot seguit per fills del senderi deldit Reverend. La distinta ortografia, algunes diferencies moltmés racionals en el primer que en el segon, el número 100 a quearribaven els primers en lloch del 69 dels segons, en fi, unainfinitat de detalls, no deixaven cap dupte de què el primerera el veritable y únic exemplar dels cèlebres Concells. A més,els dibuixos qu'acompanyaven a l'autèntic, y que reproduim pelfotogravat, són superiors en puresa y caràcter als ninots deromanço del segon, y per altra part més numerosos. En el segons'en hi troven alguns que hi manquen en el primer y és que,evidentment hi foren introduits per mans poc expertes.
* * *
May s'hauria pogut dir am més rahó que en els pots petits ésallà hont hi hà la bona confitura, perquè dupto qu'es puguintrovar més màximes morals, ni més profitoses veritats en menoslletres. De l'autor d'aquêt llibre si que s'en pot dir allò dequè té molta lletra menuda, y am més rahó encara s'el podriacomparar al gran Justus Liebig puix que son escrit és unverdader extret de carn espiritual, essentne sos concellsconcentrats globulillos de moral, molt més actius qu'els delsmetges homeòpatas. Ja sé que se m'objectarà que la moral és unaciencia profunda que deu basarse en l'estudi de l'home físic éintel·lectual, sobre tot de la seva sensibilitat, que perquè espractiquin las verdaderes lleys morals és precís, primer unmedi apropòsit, modificant els que no ho són, y després unaadaptació llarga, y la transmisió d'aquesta per l'herencia, yqu'encare així, hi han casos d'atavisme que reprodueixen elstip